Els discs compactes (Audio Compact Discs (cd-da)) varen ser introduïts en el mercat del audio per primera vegada en el 1980 de la ma de Philips i Sony com alternativa als discs de vinil i els cassettes.
En el 1984 les dues companyies varen estendré la tecnologia per a que es pogués emmagatzemar dades i recuperarles i amb això va néixer el CD-ROM. Des de llavors el compact disc a cambiat d, una manera significativa la manera que tenim de sentir musica i emmagatzenem les dades.

Aquests discs tenen una capacitat de 650 Megabytes de dades o 74 minuts de musica de mol alta qualitat . De manera genèrica podem dir que el Compact Disc ha evolucionat de manera que avui en dia es distribueix tot tipus d, informació electronica.

En 1990 varen ser de nou Philips i Sony els que varen ampliar la tecnologia i varen crear el Compact Disc grabable (CD-R).Fins a les hores tots els cds que es produien es feien mitjançan un procés industrial d, estampació d, una maqueta pre-gravada.

El disc així gravat es protegeix amb una capa molt tenue d,alumini, que li dona el color tipic plateixat. Avui dia aquestes tecniques s, utilitçen per quantitats superiors a 1.000unitats , mentres que per a quantitats inferiors es mes economic , rapit i convenient utilitzar la gravació de discs grabables.

Aquests també porten una capa de recubriment caracteristica. Al principi aquesta era d, or i derivats , el qual feia que el disc tingues aquest color. Avui dia s, utilitzen altres composts mes versatils, duraders i mes barats.

A l, actualitat , quant han passat ja 14 anys des de que Sony i Phillips varen desarrollar el format digital del Compact disc (CD) i varen oferir al mon la primera expressió del “entreteniment digital”, hen arriba un nou i revolucionari producte. El digital Video Disc (DVD). Desprès del CD, varen venir el CD-ROM, Photo CD, CD –I,DCC, MiniDisc,....pero cap va crear les espectativas que ha creat el DVD. En aquesta evolució s, han produït avanços significatius en tecnologies que soportan aquests formats: laser optic, pel-licules reflectives, replicació de discs...i sobre tot , la compressió i codificació de vídeo , audio, i dades.

Indiscutiblement els avanços en els circuits integrats (VLSI) i els mecanismes de control han fet possible que les noves tecnologies es fessin realitat. Va ser al setembre de 1995 quant Sony, juntament amb altres nou companyies (Phillips, Mashusita, Toshiba, ...)